La teua pupil·la és blava, i quan rius,
la seua claredat suau em recorda
el tremolós fulgor del matí
que en el mar es reflecteix.
La teua pupil·la és blava, i quan plores,
les transparents llàgrimes en ella
se’m figuren gotes de rosada
sobre una violeta.
La teua pupil·la és blava, i si en el seu fons
com un punt de llum radia una idea,
em pareix en el cel de la vesprada
una perduda estela!Gracias ;).
25/03/06
No hay comentarios:
Publicar un comentario